dijous, 24 de juliol de 2014

.add(Melodies);

Pots olorar ja els seus cabells,
pots palpar la seva pell,
pots observar els seus ulls,
pots, prácticament, tastar els seus llavis.

La felicitat t'acompanya allà on vas,
al teu cap resonen melodies que ni tan sols escoltes, però estan ahí,
sents pessigolles a l'estomac continuament,
somrius per tot i res et fa sentir trist.

De sobte, se't tapona el nas,
deixes de palpar cap superfície,
se't tanquen els ulls
i la boca se't resseca.

La felicitat es queda enrere,
les melodies s'apaguen de colp,
les pessigolles passen a ser patades,
i el somriure...

El somriure mai no es perd.

2 comentaris: