dimarts, 20 de maig de 2014

Correspondència IS NULL;

Feia temps que la il·lusió l'havia abandonat, feia temps que no trobava l'inspiració i tot el que passava al seu voltant no era més que un atrezzo sorollós i molest que es reproduïa en segon pla.

Romania impassible a la butaca del seu menjador, amb un cigarro de liar i una copa de whisky barat. Enfront seu, una televisió encesa que només mostrava uns puntets negres sobre un fons blanc, creant l'efecte de vore una pantalla en gris. Un gat flac que es passava l'estona estirat baix de les seues cames i la taula plena de plats amb restes de menjar i un got que portaria més de dos mesos sense netejar.

Per a què s'havia de molestar en ser una persona digna i cuidada? A ningú li preocupava el seu estat, clar testimoni havien deixat tots quan pergué el seu somni, la seua il·lusió.
S'havia cansat, de donar i no rebre, de voler i no ser correspost, de preocupar-se i no ser atés.

Per tot alló, romania impassible a la butaca del seu menjador, amb un cigarro de liar i una copa de whisky barat. Esperant la mort.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada