dilluns, 17 de febrer de 2014

Missatgets...

Reps un missatge.
Es d'ella.

Automàticament apareix, davant dels teus ulls, el seu rostre, amb eixe bonic somriure i la seua tranquil·la mirada.
Recordes tots els moments que has passat amb ella, els xicotets roçaments que has tingut amb les seues mans, el contacte dels seus suaus i tendres llavis al bessar-te a la galta quan porteu molt de temps sense vore-vos, l'olor fresc dels seus cabells, les mirades creuades que somriuen sense remei, les tonteries que se t'ocorren per a fer-la riure i els seus abraços sincers quan necessites un poquet d'estima.

El missatge no diu res en especial, com pràcticament tots els dies, però l'alegria del moment ja no la pots amagar.
Es dibuixa al teu estúpid rostre un somriure "d'abobat" que delata totes les teues excuses. Si et pregunten, comences a balbucejar paraules sense sentit, deixant les frases inacabades per a diversió dels teus col·legues.
Assumeix-ho: No saps dissimular, t'agrada i no ho pots evitar ni excusar.

Què bonic seria, si et donara l'oportunitat.


I estàs fotut, perquè ella no pensa el mateix.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada