dissabte, 23 de novembre de 2013

Nits Fredes.

Diuen que no val la pena tindre un "amor" de jove, que ja hi haurà temps per a eixes coses i que ara cal disfrutar de la joventut, la bona vida etc.

Però, que hi ha d'aquestes nits fredes, en les que no abellix res més que pel·lícula i manta, estar acurrucadet al costat d'una bona xica, i estar més pagat que qualsevol dels fardatxos que tenim per polítics?

Eixa sensació de no voler que la nit acabe mai, de voler que no es marxe del teu costat perquè saps que quan ho faça, és per a anar-se'n.
Tontejar qual adolescents de 14 o 15 anys i anar agafadets de la mà per carrers gelats, solucionar amb un bes totes les discusions poc importants i que, per avorriment, ens inventem.
Ser l'enveja de les fulles dels arbres que només s'enjunten quan cauen al terra, adivinar els pensaments de la meravellosa persona que dus agafadeta del braç en les mans en les butxaques perquè te fred.
I quan arriba el moment de marxar, acompanyar-la fins el seu portal i despedir-la amb un bes que et sap a glòria fins l'endemà al matí.

No dic que calga enamorar-se "jove", però a tots ens agrada tenir una persona que ens done un poc d'estima.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada