dijous, 8 d’agost de 2013

Adrià. (La xica del pèl roig (IV)

ADVERTÈNCIA: No llegiu les entrades amb el subtítol de "La xica del pèl roig" sense haver llegit les predecessores. Comença amb "La xica del pèl roig", continua amb "Un barret canyella" i "Claus i revòlvers" i finalitza amb "Adrià". Feu-me cas, o serà com llegir un SPOILER abans de vore una pel·lícula.

Allà estava la xica de pèl roig, estesa al terra amb els ulls tancats i la boca entreoberta.
El seu semblant pareixia en pau i lliure de dolor, no obstant, el cos inmóvil de la xica era capaç de llevar la pau fins al més brau dels homes.
Adrià era l'encarregat d'analitzar aquella escena del crim, però començava a desesperar-se perquè no trobava res que podera donar-li pistes de l'ocorregut allí. L'únic que aquell xicot tenía era una declaració de culpabilitat d'un home amb alzheimer, que realment, no era molt.
Necesitava tocar aquella pell blanca, fina i lluent que tenia aquella xicona, sabía que estaría freda, però el saber que no podia tocar-la ni una mica (per les proves, evidentment) encara el picava més.
Així que es queda de peu allà i quan ja tots havien sortit s'inventà una excusa per a quedar-se i pegar una última ullada.

S'agenollà, i poc a poc, amb el tacte més pacient i tranquil que podia, acostà els seus dits als dits d'aquell ésser tan bell. Freda, com esperava, estava freda com la neu, a conjunt del seu color de pell. Però, a Adrià, no li quadraven moltes coses, i per instint o el que voleu dir, li pega una volta al cos, i trobà, per fi, la clau d'aquell assumpte que tan poc li agradava. Aquella xica pèl roja tenia a la nuca una xicoteta punxada, que així i tot, no entenia com al forense se li havia pogut escapar.

Adrià, amollà a la xica, la deixà com estava i sortí d'allà.
Ara ja sabia, amb certesa, que aquell home amb alzheimer i pare de la xiqueta no tenia res a vore amb l'assassinat de la xicona. No hi havia arma, però si una ferida, no hi havia un bassal de sang, però sí xicotetes taques que havien interpretat que serien causa de algun tipus de forcejament sense importància.

Allà havia hagut algú més aquella nit. I pensava descobrir-ho.