dimarts, 4 de juny de 2013

Un barret canyella. (La xica del pèl roig II)

ADVERTÈNCIA: No llegiu les entrades amb el subtítol de "La xica del pèl roig" sense haver llegit les predecessores. Comença amb "La xica del pèl roig", continua amb "Un barret canyella" i finalitza amb "Claus i revòlvers". Feu-me cas, o serà com llegir un SPOILER abans de vore una pel·lícula.

Un home amb un estrany barret de color canyella estava sentat a un parc menut i poc concurrit. Aquell home semblava el típic jubilat que dona de menjar als coloms i que veu passar les hores en forma de pel·lícula antiga, recordant els bells temps de la joventut i asimilant el fet de que prompte acabaria el seu contador de minuts.

No era més tard de les 20:30 de la vesprada quan l'home decidí que ja havia estat prou temps allà sentat i començà a caminar. Aquell senyor amb barret de color canyella tenía un problema, i és que, aquell vellet, tenía alzheimer.

L'home s'havia quedat tantes hores sentat a aquell parc, perquè feia molt de temps que no havia pogut recordar tantes coses de la seva vida i ell mateix s'havia quedat fascinat.

De sobte aquell home, estava en un pont, no sabia com havia arribat alli, però estava mirant a la llunyania en l'oscuritat sense vore.
Sense cap tipus d'explicació, l'home començà a caminar de nou. Ara en direcció a les escales que baixaven pel costat del pont fins al riu que el pont sortejava.

Ja allà baix, l'home es despullà, sense notar cap tipus de gelor, independentment de que estaven en pascua i feia un correntet de vent fresquet. Es va clavar en l'aigua i va tancar els ulls.

Altra volta, la memòria va tornar a la seua ment. Com unes imatges molt oscures, molt borroses i ràpides, va començar a vore una casa de la que sortia una llum d'una de les habitacions. Sense més ni menys, de sobte, ja estava dins d'aquella casa i deixava el seu barret penjat a una cadira. Pujava les escales d'aquella desconeguda casa i es clavava en l'habitacle d'on sortia la llum.
Va poder determinar que es tractava de l'habitació d'una xica, que li agradava l'art i que ademés sentia rock per els "posters" i cartells de grups que hi havia alli.
De sobte, en un altra imatge veia, que, apagava la llum d'aquella habitació i baixava al pis inferior perquè havia sentit entrar algú.

La següent imatge fou una xica de pèl roig estesa en terra i les seves mans plenes de sang.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada