dijous, 23 de maig de 2013

La xica del pèl roig.


Unes pases escoltant-se en la foscor, un barret penjat a una cadira, el tintineig de botelles de vidre rodolant pel terra, el plorar d'una finestra durant la pluja, una llum, procedent d'una habitació, encesa al centre de la ciutat, i un crit que sonà en la llunyania.


Tots aquests esdeveniments ocorrien al mateix lloc, aquella nit gelada de Febrer. 

Els restaurants rebosaven de gent, Sant Valentí era el motiu pel qual els carrers estaven, com si d'un anunci de perfum femení es tratara, passats per un filtre de color rosa o roig luxúria. 

Entre aquelles parelles dels restaurants no es trobava una xica
de pèl roig, ulls verds, llavis carnosos y pell blanca com la neu, vestida amb una camisa blanca amb pigues negres que li queia per el muscle pero que es tapava amb una jaqueta marró, felpada i amb caputxa; unes malles negres i unes botes marrons. Aquella nit s'havia fet a la idea de veure una pel·lícula ja que la seva companya de pis havia sortit amb el novio. 

Ella, no se'n adonà, però caminava sola pels carrers centrals de la ciutat, amb els auriculars possats, escoltant una cançó d'Springsteen, aliena al seu voltant i centrada en la quantitat de feina que li esperava el cap de setmana. 
Ella no tenia novio, tampoc el desitjava, no en necessitava cap, ella era feliç amb la seva vida, la seva música i la seva afició al dibuix.

A la fi, arribava a sa casa. Es va llevar els auriculars de les orelles i mentre es buscava les claus pegà un bot, els veïns de la casa contigua l'esglaiaren amb un crit de benvinguda a uns amics que arribaven per a sopar. Quan entrà a la casa, se'n adonà de que s'havia deixat la llum de la seva habitació encesa. Es dirigí cap a la cuina per a agafar una cervesa, necessitava un glop d'alguna cosa que continguera una mínima part d'alcohol. Quan es girà, va veure que a la finestra rodolaven unes gotes d'aigua que indicaven que s'havia possat a ploure fora. Observà també que hi havia un estrany barret dipositat a una cadira, suposà que el barret era del novio de la seua companya, que se l'hauria dexiat allà. 

La xica del pèl roig caminà cap a les escales que pujaven a la seva habitació, quan de sobte, la llum que procedia de dalt s'apagà. El terç de cervesa que portava a les mans li caigué al sól i començà a rodar. 
L'últim que la xica del pèl roig escoltà foren unes pases en l'oscuritat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada