dimecres, 13 de maig de 2015

#Microconte

Com pesava allò!
Pareixia que tingués una catedral al damunt i per a alçar-la necessitara una palanca de ferro fina. Com pesava allò!
Com si algú ho hagués envasat al buit i no hi hagués res a mà per a punxar i que sortís l'aire, allò era impossible d'alçar. Com pesava allò!
A mesura que avançava el temps i allò continuava sense alçar-se, augmentava la probabilitat de quedar-s'hi allà. Com pesava allò, collons, com pesava!
En un últim segon, a la fi, com si es tractés del sèptim de cavalleria, un raig de sol va jugar una carta de força bruta, pressionant a què allò alcés.

Ja s'alçava.

Aquelles llargues pestanyes arrugades, mostrant el descontent cap a l'actuació del sol, s'alçaren finalment donant pas, com si d'un teló es tractara, a aquells meravellosos iris verds que s'adaptaven al cos de les pupíl•les, companyeres de pis, que s'acostumaven a la claredat d'aquell exèrcit solejat.

diumenge, 19 d’abril de 2015

700.

Bufa vent de l'oest.
L'olor a sal i el so de les gavines m'és familiar, no és la primera volta que respire a la vora d'aquest mar.
Arrere queda l'esclat del fuet de l'imperialisme a l'esquena de l'esclavisme.
Davant meu un blau horitzó, del que no sé res més que la promesa d'una vida lliure.
A la meua butxaca la lleugeresa que provoca l'absència de diners per la peça de fusta que flota a escassos metres davant de mi.
L'onejant superfície que ara travese em transmet l'essència neta d'un nou començar, les meues calloses mans poden palpar l'emancipació de la meva núa ànima.
La meva vida ara corre a càrrec de la natura marina.
#Lampedusa: 700 inmigrants desapareguts al Mar Mediterrani.
-----------------------------------------------------
Soplaba viento del oeste.
El olor a sal y el sonido de las gaviotas me es familiar, no es la primera vez que respiro al borde de este mar.
Tras de mí queda el estallido del látigo del imperialismo sobre la espalda del esclavismo.
Frente a mí, un azul horizonte, del que no sé nada más que la promesa de una vida libre.
En mi bolsillo la ligereza que provoca la ausencia de dinero por la pieza de madera que flota a escasos metros delante de mí.
La ondeante superfície que ahora cruzo me transmite la esencia limpia de un nuevo comienzo, mis callosas manos pueden palpar la emancipación de mi desnuda alma.
Mi vida ahora corre a cargo de la naturaleza marina.
#Lampedusa: 700 inmigrantes desaprecidos en mitad del Mar Mediterraneo.

diumenge, 16 de novembre de 2014

Carrers de València

Carrers de València,
Confidents de confiança,
xafarders involuntaris,
cau de revolucionaris.

Manifestants silenciats,
Silencis disimulats.
Reclams d'un crit,
Presents a l'esperit.

Amagatall dels enamorats
Camp de batalla dels enfrontats.
Descans dels retirats,
Estrès dels ocupats.

Creadors de poesia,
Inspiradors de l'alegria.
Lladres del sentiment,
Laberints de ciment.

Lluita del bessavi,
Vida de l'avi,
Educadors del descendent,
Futur del nét.

Murs, missatges.
Campanars, paisatge.
Parcs, diversió.
Places, revolució.

Carrers, oients del vent
Carrers, compatriotes del present
Carrers, testimonis del pecat
Carrers, sinònims de llibertat.