diumenge, 19 d’abril de 2015

700.

Bufa vent de l'oest.
L'olor a sal i el so de les gavines m'és familiar, no és la primera volta que respire a la vora d'aquest mar.
Arrere queda l'esclat del fuet de l'imperialisme a l'esquena de l'esclavisme.
Davant meu un blau horitzó, del que no sé res més que la promesa d'una vida lliure.
A la meua butxaca la lleugeresa que provoca l'absència de diners per la peça de fusta que flota a escassos metres davant de mi.
L'onejant superfície que ara travese em transmet l'essència neta d'un nou començar, les meues calloses mans poden palpar l'emancipació de la meva núa ànima.
La meva vida ara corre a càrrec de la natura marina.
#Lampedusa: 700 inmigrants desapareguts al Mar Mediterrani.
-----------------------------------------------------
Soplaba viento del oeste.
El olor a sal y el sonido de las gaviotas me es familiar, no es la primera vez que respiro al borde de este mar.
Tras de mí queda el estallido del látigo del imperialismo sobre la espalda del esclavismo.
Frente a mí, un azul horizonte, del que no sé nada más que la promesa de una vida libre.
En mi bolsillo la ligereza que provoca la ausencia de dinero por la pieza de madera que flota a escasos metros delante de mí.
La ondeante superfície que ahora cruzo me transmite la esencia limpia de un nuevo comienzo, mis callosas manos pueden palpar la emancipación de mi desnuda alma.
Mi vida ahora corre a cargo de la naturaleza marina.
#Lampedusa: 700 inmigrantes desaprecidos en mitad del Mar Mediterraneo.

dijous, 13 de novembre de 2014

Exèrcits de Primavera.

Davall d’aquell calorós sol primaveral, ambdós exèrcits guardaven desitjosos l’entrada en batalla. Aquesta seria àrdua i perillosa, però estaven preparats. Portaven tota la vida esperant aquest moment. Era l’hora de lluitar per tal d’aconseguir el seu propòsit i estaven dispostos a arribar fins al final.
Al nord del camp de batalla, es trobava un dels exèrcits: el més nombrós, amb els soldats més ferotges, aquell que marcava una intensa i forta tonalitat roja sobre el terreny, com un mar roig aclamant-se sobre el paisatge, dispost a inundar-lo amb els seus colors. A través dels seus soldats es perfilava una penetrant llum blanca, prominent del tresor d’unes perles blanques que amagades rere seu, lluïen intermitentment al so dels crits salvatges dels soldats de l’exèrcit contrari. L’exèrcit del nord romania en silenci amb l’anhel de començar la batalla en qualsevol moment però preferien esperar l’arribada d’una senyal. Mentrestant, sols els quedava observar els seus contrincants.
D’altra banda, al sud, desplegats amb gran estratègia al camp, trobaven neguitosos els membres del segon exèrcit. El desig d’entrar en combat amb els seus enemics s’apoderava d’ells, incrementant per minuts l’anhel dels soldats en banyar-se en aquell mar vermell. Tot i ser menys en quant a nombre, lluny de tindre por, l’exèrcit del sud onejava decidit les seues banderes, també vermelles, però amb una tonalitat una mica més clara, com si fos un reflex suau i càlid del primer exèrcit.
Després d’uns minuts de silenci, s’escoltà un agut xiulet que bufà acompanyat d’ un vent salvatge. En eixe moment, sonà el crit decidit de guerra amb què l’exèrcit del nord proclamava l’inici de la batalla: “besa’m”, xisclaren els seus soldats impacients per començar la lluita. Llavors es soldats d’ambdós exèrcits es llançaren els uns contra els altres, deixant-se portar pel fragor de la batalla, xocant i entroncant-se entre ells fins arribar al punt en què els comandants líders s’embrancaren en una temible i interminable batalla cos a cos. Lluny del que s’havia pensat en un inici, les perles blanques de l’exèrcit del nord decidiren deixar de ser un simple tresor per a formar part de la seua defensa i començaren a lliscar sobre l’exèrcit del sud, infringint xicotets impactes al davall de l’exèrcit meridional mentre aquest intentava entrar al camp de batalla des de la rereguarda cap a la zona més allunyada de la batalla principal.
Fou aleshores quan l’exèrcit del sud ho aconseguí i es proclamà vencedor de la batalla dels llavis, donant-la per acabada i, al seu torn, iniciant-ne una altra, la qual seria molt més fogosa encara.


La batalla dels llavis – 2014 d.C.

Aquest text està publicat a la primera edició de "Gargots, revista literària".